Codere i el Paral·lel

Fa uns dies vaig entrar en un bar del Paral·lel. Havia de fer temps per reunir-me amb un client. Necessitava 10 minuts màxim. Un cop a dins em vaig preguntar si era la millor de les eleccions possibles per prendre un cafè. El bar era estret, tot just hi havia espai per a la barra, quatre o cinc tamborets i una màquina escurabutxaques. L’olor de fregit i de fum era constant. Recordo que la barra tenia un punt de llardosa i el terra no estava en les millors condicions per deixar la cartera. Poca llum, manava la que entrava de l’exterior, i per tant era poca perquè amenaçava una forta tempesta. Una ràdio de cotxe vella, desgavellada i amb una bona capa de greix al seu voltant, era la instal·lació del fil musical del local. A les parets encara es podia llegir amb certa facilitat el preu de les tapes que en èpoques passades es pagaven en pessetes. Em vaig asseure al costat d’un home que mirava a la seva copa de cervesa, en silenci, mentre reclinava part de la seva esquena a la paret que limitava el final de la barra. Des del meu lloc podia veure una dona a l’altre extrem, el que donava al carrer, que parlava i gesticulava sola al costat d’un desgavellat carret de compra. El cambrer, i juraria que amo del local, descansava, dempeus, amb la mirada perduda i un punt d’avorrida cap el Paral·lel. El cafè, bo. Poc abans d’anar-me’n, l’home que tenia a la meva dreta va aixecar el cap, va mirar el cambrer i li va dir: “He sentit que Codere sortirà a borsa dins de poc”. “Sí”, li va contestar. “El que passa és que sortiran molt cares”, va tornar a dir. Això va ser tot, i l’home de la cervesa va baixar de nou el cap i va seguir mirant la seva copa. Vaig pagar i vaig marxar. Vaig comprovar, amb una bona dosi de sorpresa, que el món borsari té moltes més cares de les que no em podria haver imaginat mai.

Anuncis

2 comentaris

Filed under Uncategorized

2 responses to “Codere i el Paral·lel

  1. Juan Manuel González Calderón

    La millor de les novel·les negres hagués pogut començar d’aquesta manera,…
    Potser hauries de seguir expressant el que aquest personatge (tu) en el seu passejar urbà observa cada dia.

    Per què no,…
    Juan

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s