PL a Itàlia, al Japó… i a Catalunya?

En aquest bloc ja es va fer ressò el passat mes d’abril de les iniciatives del Japó respecte l’ús del programari lliure on s’anirà implantant Linux a les escoles a partir del proper curs, coordinats mitjançant el projecte Open School Platform. Seguint aquesta mateixa línia, el govern nipó acaba de fer públic el seu compromís d’adoptar l’Open Document Format (ODF) com a estàndard del seus documents, amb la intenció de promoure la interoperabilitat i l’accessibilitat de la informació.

D’altra banda llegeixo a La Farga que el Parlament italià migrarà a Linux els seus equips informàtics, un total de 3.500 ordinadors, amb arguments relacionats amb l’estalvi de costos, el pluralisme i la flexibilitat.

Seguint el fil del mateix tema, fa poc més d’una setmana vaig participar a Girona a una taula rodona a les VI Jornades de Programari Lliure que organitzava, com cada any, la Càtedra de Programari Lliure. El tema del debat es va centrar en les dificultats que tenen les administracions públiques a l’hora d’implementar el PL. A la taula, que va moderar el mestre Valverde, vaig coincidir amb amics de l’STSI, del Departament d’Educació i del CTTI, amb qui vaig compartir feina fins fa molt poc, i amb qui conservo un respecte enorme per la feina que estan fent, tot i les no poques dificultats que tenen per tirar endavant els seus projectes.

La meva intervenció es va centrar en cinc punts bàsics, presentats com una mena de cercle virtuós on tots formen part d’un model global i en certa manera retroalimentat. Són aquests:

Compromís: simplificant molt, vaig voler dir que el programari lliure no hauria de ser una línia d’acció aïllada dins d’una administració pública, sinó que hauria de formar part d’un model de país que fos realment ambiciós amb les noves tecnologies i les TIC, on es tingués en compte la inversió en societat de la informació i del coneixement obert i lliure com un dels punts clau d’aquest i dels successius governs durant els propers 20-30 anys, començant per les escoles i acabant per les universitats, les empreses, les pròpies administracions públiques i en definitiva la societat mateixa. I que per fer-ho possible es necessita un recolzament polític clar i potent, que sigui capaç de trobar les sinèrgies i l’impuls necessaris, més enllà de qualsevol rivalitat partidista. Insisteixo en la meva simplificació a l’hora de parlar d’aquest punt, perquè també es podrien incloure que el mateix compromís hauria de servir també per impulsar una administració pública realment operativa i molt més àgil del que ara és, reactivant procesos interns que acabin repercutint en el sector privat d’una manera clara (concursos públics, homologacions d’empreses, etc.).

Estratègia: molt lligada com és obvi al primer punt. I una estratègia feta amb l’ajut i l’opinió dels principals sectors i experts en matèria SIC del país i de fora d’ell. On l’economia i el model industrial tinguin molt a dir. I on s’intentés aprofitar la bona feina que sobre aquest tema s’hagi pogut fer o s’estigui fent en aquests moments des de tots els àmbits relacionats. I com a proposta per començar, una de ben senzilla: activar els mecanismes necessaris per sortir de la manera més ràpida possible de tots els estudis que ens situen a la cua d’Europa en temes TIC (menys en mòbils).

Temps: el necessari per poder realitzar una bona estratègia i, segurament el més important de tot, per poder-la executar més enllà dels cicles legislatius. Tornant al cas italià d’abans, el primer moviment partidari de l’ús del programari lliure dins la pròpia administració va aparèixer fa set anys (set anys!) quan milers d’alts funcionaris, acadèmics i organitzacions de consumidors van subscriure una carta al ministre d’Administracions Públiques on es considerava excessiva la dependència de l’adminsitració italiana a Microsoft. O el cas d’Extremadura, que vaig explicar a Girona, que ha necessitat 10 anys per poder donar el salt de l’experiència de la implementació de Linux a les escoles, i passar a fer una migració a totes les conselleries de la Junta d’Extremadura, procés en el qual es troben actualment. Insisteixo, després de deu anys de llarg i dur treball, sostinguts per un fortíssim compromís polític i per una estratègia a llarg termini.

Recursos: peça clau, sense dubtes. Recursos entesos des de la banda pressupostària, per suposat, però també des de la banda dels recursos humans. Les intervencions dels ponents de la taula rodona de les Jornades de PL van deixar pales la manca justament d’aquests últims, vitals per poder realitzar accions sòlides, de llarga durada i amb un impacte real dins l’entorn de l’administració catalana. No vull pecar d’injust ara dient que a la Generalitat no es fan projectes innovadors vinculats amb les llicències i/o les tecnologies obertes. A banda de les accions que coordina i l’Oficina pel PL, el Departament d’Educació, amb la Linkat, el Departament de Presidència, per exemple, o el de Justícia, amb la publicació de la memòria del 2006 amb llicència Creative Commons, passant pel full de ruta coordinat per l’STSI i el CTTI, o el projecte Campus, la llista per tant no és buida. Però personalment penso que es troba a faltar una línia continua i sospesada de recursos i de projectes, que siguin la conseqüència del compromís polític, de l’estratègia i del temps suficient i necessari que hem parlat més amunt.

Comunicació: tant a dins de la pròpia administració, com a fora. A dins, activant els mecanismes de formació del personal, del treball el més pausat possible on ha de recaure la gestió del canvi, feta amb una previsió a llarg plaç i on només hi càpiga el model d’implantació d’èxit. Així com també generant debat i organitzant sessions adreçades als càrrecs amb capacitat de decisió, des del polític fins els càrrecs intermitjos, amb la intenció de no crear nous ‘evangelitzadors de Linux’, sinó complementar la seva formació amb els elements necessaris per entendre les principals implicacions relatives al programari lliure i les llicències obertes. I a fora, destinant recursos a vendre la capacitat d’un país de crear el seu propi model de país obert i innovador, basant-se en noves accions o en aquelles que d’altres països ja han posat a prova, ja siguin en les administracions públiques, o bé en empreses i grans corporacions. I sempre des del missatge positiu de l’alternança i de la capacitat d’entendre’s totes les plataformes tecnològiques, més enllà del propi codi font i la seva propietat.
Comunicació possible només si es destinen prou recursos, hi ha temps per poder executar les principals línies d’acció on s’ha basat l’estratègia, que ha sigut derivada des del compromís polític, autèntica espurna d’una manera d’entendre la societat de la informació i del coneixement.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s