Ens hi juguem molt amb la LAECAP

Molt probablement el proper 27 de març arribarà al Congrés dels Diputats la proposta de Llei per l’Accés Electrònic dels Ciutadans a les Administracions Públiques (LAECAP). El text, un cop aprovat, regularà les relacions dels ciutadans i l’administració mitjançant la realització de gestions administrativas per mitjans electrònics, i obligarà a les administracions a oferir els seus serveis per Internet, mòbil, televisió o qualsevol altre mitjà electrònic. Els partits polítics han tingut temps suficient com per poder presentar les seves esmenes, i ara caldrà veure quin és el resultat definitiu un cop quedi aprovada. Hispalinux està realitzant una molt bona tasca de recomanacions i de cerca d’implicacions tant dels partits -on destaquen especialment per l’adopció dels seus principals arguments la Chunta Aragonesista, IU-ICV i el BNG- com de diferents persones, algunes d’elles amb influència política, precisament per evitar que no es quedi cap tema important en el tinter. Ens hi juguem molt amb aquesta llei donat que condicionarà el procés de dinamització de l’administració electrònica durant els propers anys. I per tant tots els esforços són pocs per evitar un desastre majúscul.

En aquest sentit les dues reivindicacions principals que des d’Hispalinux s’ha plantejat davant els grups parlamentaris són:

1) L’eliminació de l’expressió “estàndards internacionals acceptats”, deixant que EXCLUSIVAMENT es parli que les administracions públiques han d’usar ÚNICAMENT estàndards oberts per relacionar-se amb els ciutadans i la inclusió en l’annex de la definició d'”estàndards oberts” (especificacions públiques i gratuïtes, lliures de royalties i patents i que tinguin una implementació de referència sota una llicència lliure).

2) La modificació de l’article 45 perquè totes les Administracions Públiques posin a disposició dels ciutadans i de les altres AA.PP. el programari del qual són drethavents sota una llicència que permeti que sigui usada en qualsevol propòsit, copiada, modificada i redistribuïda amb o sense canvis. Sempre que les obres derivades garanteixin aquestes mateixes llibertats [com ho fan la Llicència Pública de la Unió Europea (EUPL) o la Llicència Pública General (GPL)].

El programari és un intangible no consuntiu que paguem amb els nostres impostos. No té cap justificació que no estigui a disposició de tots allò que, a més, generaria un gran dinamisme al sector i sobre tot un gran augment de la competitivitat en disposar les empreses d’infraestructura TIC de gran qualitat i baix cost.
En el procés de crear una administració electrònica es necessitarà fer un esforç immens d’implementació per part de l’Administració, tant AGE com CCAA com Diputacions i Ajuntaments. A més, necessàriament s’han d’implicar un bon nombre d’empreses i els propis ciutadans. Després té molt de sentit que per accelerar el procés i optimitzar els costos associats s’alliberi i comparteixi la tecnologia (coneixement) que es desenvoluparà per resoldre les necessitats i els problemes que sorgiran. Fent això:

  • Des del primer dia s’aconseguirà que els que menys tenen o més necessiten es beneficiïn del desenvolupament en comú, perquè aquest és un projecte que involucra a tots, administració centra, local, empreses, ciutadans, etc.
  • Alliberar el programari suposa una garantia i una solució perquè les entitats com els ajuntaments no posin obstacles en no tenir suficient pressupost.
  • També s’aconsegueix que els ciutadans guanyin confiança en els tràmitis administratius ja que aquests poden ser auditats. No ens oblidem que l’èxit de la e-administració no només depèn de la tecnologia sinó de l’esperit de servei als ciutadans, on la transparència és clau per aconseguir-ho.
  • És evident que el fet de fer els desenvolupaments en obert fa que les nostres empreses tecnològiques locals es capacitin per donar suport i manteniment de les esmentades eines, però també de nous desenvolupaments que poden ser aplicats al sector públic i privat fomentant el teixit industrial i la innovació, mentre que si es fa en tancat com fins ara sol unes quantes multinacionals poden liderar aquests projectes, limitant la competència i empobrint la qualitat dels mateixos a causa que no tenen perquè ser “higiènics” amb el seu codi (ja que no es veu).

Dues de les raons més importants per fer-ho són:

  1. Que el ciutadans tenen dret a gaudir d’allò que se sufraga amb l’erari públic sempre que això no li produeixi frau. És evident que permetre que un intangible no consuntiu, com ho és el programari, sigui usat per a qualsevol propòsit, copiat, modificat i distribuït amb o sense canvis, sempre que les obres derivades es distribueixin en les mateixes condicions (és el que fan les llicències GPL i EUPL), NO PRODUEIX “FRAU” A L’ESTAT.
  2. Pot ser que hi hagi capacitat financera per repetir 1.800 vegades cadascun dels programes de gestió municipal, 17 vegades els autonòmics i 7 vegades els ministerials i elevar això a l’enèsima potència (variacions amb repetició preses de dos en dos) per garantir la interoperabilitat amb TOTS els Estats (i les seves diferents AAPP) de tota la UE i de tots els països amb els quals ens relacionem o amb els quals tenim convenis (no sé l’ordre de magnitud en milers de milions d’euros que això suposa). El que no tenim són els 20 anys que trigariem en fer-ho.
Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s