Els arguments de la comunitat de PL davant la LAECAP

Sempre és bo tenir arguments a l’hora de defensar una tesi. Aquesta és la llista que ha fet servir Hispalinux davant l’esborrany de la LAECAP:

1) “Study on the Economic impact of open source programari on innovation and the competitiveness of theInformation and Communication Technologies (ICT) sector in the EU” .

Algunes conclusions d’aquest informe:

  • La base existent d’aplicacions de programari lliure (FLOSS) costaria 12.000 milions d’euros per ser desenvolupada comercialment, amb una contribució estimada per sota de 131.000 persones-any.
  • Los serveis basats en programari lliure (FLOSS) podran assolir una quota de 32% del total de serveis IT el 2010
    El programari lliure estalvia potencialment el 26% en la inversió d’investigació i desenvolupament en la indústria de programari, permetent l’augment d’assoliments o la canalització de recursos per a més recerca.
  • Europa lidera en termes de participació en projectes de programari lliure (FLOSS)
  • El programari lliure (FLOSS) pot animar la creació d’ocupacions i PMEs a través d’un ambient propici al desenvolupament de coneixements i a la retenció d’una major quota de valor.

Donada la històrica menor capacitat d’Europa de crear nous negocis en el programari quan és comparada amb els Estats Units, la major quota de contribuïdors de programari lliure existent a Europa li dóna una oportunitat única de crear nous noves empreses de programari i aproximar-se als objectius de l'”Agenda de Lisboa” per fer Europa més competitiva.

Les recomanacions llançades des de l’informe són:

  • Evitar penalitzar el programari lliure (FLOSS) en els incentius i finançament a la innovació, recerca i desenvolupament
  • Suportar el programari lliure (FLOSS) en els models precompetitius i en la normalització
    Evitar la captivitat a proveïdors en els sistemes educatius a través de l’ensenyament de funcionalitats i no d’aplicacions específiques; animar la participació en comunitats del tipus del programari lliure (FLOSS)
  • Animar associacions entre grans empreses i PMEs i la comunitat del programari lliure (FLOSS)
  • Tractar les contribucions de programari lliure com a donatius a institucions de solidaritat social per a efectes fiscals o incloure-les en conceptes com a “patrimoni nacional”.
  • Explorar de què manera el desacoblament entre el maquinari i el programari pot conduir a un mercat més competitiu i facilitar formes d’innovació no permeses pel model d’integració vertical.

2) “What if the Public Sector Were to make its own programari open source? “ (28 de novembre de 2006)
Aquest és l’informe encarregat per la Comissió Europea on es revela el gran impacte (tremendament positiu) que tindria la publicació com a programari lliure d’allò que es desenvolupa en les institucions públiques (o s’encarrega la seva creació)

Fites de l’informe:

  • El 49,4% de les administracions usen algun tipus de programari lliure i de fonts obertes.
  • El possible impacte és variable segons es tracti de programari genèric, especialitzat o específic del sector públic.
  • Entre els aspectes que poden incentivar l’alliberament del programari del sector públic figuren els següents: personalització, control a llarg termini, eficàcia en costos, interoperabilitat, independència de proveïdors, seguretat, estabilitat, millor rendiment, fiabilitat.
  • Entre els possibles avantatges d’alliberar el programari figuren compartir recursos, incrementar la base d’actors que comparteixen i utilitzen un determinat programari, els estalvis, economies locals, qualitat i independència de proveïdors dominants.
  • Entre els reptes figuren els recursos humans i els aspectes relacionats de formació i actitud, els aspectes culturals i els aspectes legals.
  • Entre els factors motors figuren la millora de la qualitat dels serveis prestats, evitar la captivitat de proveïdors i solucions, els estalvis en llicències, en migracions forçades de l’equipament i en formació en solucions propietàries.
  • Entre les qüestions organitzatives es posa de manifest que el lobby contra el programari lliure i de fonts obertes s’exerceix sobre els nivells més alts de les administracions.
  • En relació amb els casos pràctics estudiats s’observa que en cap d’ells no s’havia fet un estudi exhaustiu dels costos i beneficis; que l’impacte seria notable en cas d’una adopció més generalitzada del programari lliure; que cap dels casos estudiats no va córrer riscs de fracàs per causes tècniques; que en general els casos estudiats tenien com a motivació satisfer necessitats funcionals.
  • La utilització de programari lliure influeix molt positivament en la transparència.
  • Entre els aspectes a tenir en compte en alliberar el programari del sector públic figuren els següents: la mida potencial de la comunitat interessada en un determinat programari, la maduresa del mateix; la motivació; el nivell de participació o implicació del promotor; l’adequació del programari per al seu alliberament; el model de compartició de costos; possibles acords amb contractistes.
  • En relació amb la distribució d’actius públics s’indica que en el cas del programari lliure no es produeix una pèrdua sinó al, contrari aquesta acció contribueix a reforçar el seu valor.

3) “Proposada de recomanacions a l’Administració General de l’Estat sobre utilització del programari lliure i de fonts obertes”

Probablement es tracta del document més seriós sobre la matèria. Escrit pel grup d’experts de Programari Lliure del Ministeri d’Administracions Públiques.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s